vull aclarir que no defenso en cap cas les escales de Grease ni la cabina de la Sandy, per? em refereixo que la idea del bosc giratori era quelcom que es podia esperar d'una producci? com Boscos Endins. Vaja, que era el m?nim que pot demanar a nivell escenogr?fic ( tot i que reitero ?s molt realista i est? molt ben trobat i actoralment els funciona molt reb?)
tema gramaje: ?s l'aposta de Dagoll Dagom, que ha preferit l'actor per sobre de la can??. Res a dir, per? ?s normal que la gent critiquii el canvi de to i si li agrada o no com ho fa el Gramaje.
tema jan: el pobre noi ha de fer un esfor? important per posar aquesta veu i arribar on arriba al Giants in the sky...cert ?s que es tracta d'una can?? molt r?pida i sondheimiana en el fraseig.
tema casting: si que es va fer, per? concertat i amb gent que ja havia treballat amb dagoll o gent que venia amb refer?ncies. Em costa que es van fer castings per certs personatges com ara el Jan i d'altres.
Salutacions!!!!
Fitxa
www
Enviat 31-01-2008 a les 08:54 per Sabina
Per?, tons i vergonyes alienes apart, quina nota li posarieu a l'espectacle? M?s que res per fer-me una idea.
Fitxa
www
Enviat 01-02-2008 a les 01:10 per Spyinthemoon
sent gener?s...un 7 i mig
Fitxa
www
Enviat 09-02-2008 a les 16:21 per dot
un parell de cr?tiques
andreu sotorra (r?dio estel)
Fa vint anys, a la tardor del 1987, 'Into the woods' es va estrenar al Martin Beck Theatre, de Broadway, dirigit pel mateix autor del llibret, James Lapine. El musical de Stephen Sondheim va obtenir aquella temporada el premi Tony al millor llibret i a la millor partitura.
Un caramel aix?, entra ara en catal? ?despr?s se'n prepara una versi? castellana per a la gira prevista de Dagoll Dagom? amb el cam? mig fet: un muntatge nascut a finals del segle passat, valorat com un dels millors dels autors i amb l'avantatge que incorpora personatges de ficci? que no cal explicar perqu? formen part de l'imaginari col.lectiu de la majoria de cultures.
D'aquesta manera, quan el narrador fa de mestre de cerim?nies i els presenta dins de cadascun d'aquesta mena de diorames gegants que sembla que siguin les casetes plegables dels principals personatges, la seva pres?ncia no es fa gens estranya i parteix del coneixement que tothom en t? per moure'ls a gust del autors.
En plena complicitat amb els espectadors, doncs, entren en joc la Ventafocs, el pr?ncep del ball de nit, la madrastra i les seves dues filles, la Caputxeta Vermella i l'?via, el Llop del bosc, Jan l'exterminador de gegants i vaquer temporal, la seva mare, el forner i la seva dona sense fills, la jove Rapunzel amb la llarga trena, la bruixa malvada, l'?nima en pena que vaga pel bosc i el lacai del pr?ncep.
El que fan James Lapine i Stephen Sondheim ?els pares de la criatura? ?s posar en un univers tan propi del g?nere fant?stic ?el bosc? tots els personatges plegats. Els relacionen, els emboliquen, els enfronten, els inciten a ajudar-se, els provoquen perqu?, sortint dels contes, acabin trobant la seva personalitat, la seva veritat, la seva manera de reaccionar davant d'alguns fets que se'ls presenten i que tenen de rerefons el poder dels gegants ?a 'Boscos endins' un gegant mor i la cosa queda en mans de la geganta?. ?s a dir, Sondheim i Lapine enfronten les seves criatures al poder del desconegut que ?s el poder de la por.
Aquest ?s un musical de dues hores i mitja fet per a tots els p?blics i que t? dues parts ben diferenciades. A la primera, el desenvolupament dels personatges segueixen el fil m?s fidel de les versions dels contes originals que van ser recollides al segle XVIII pels germans Grimm. Entre picades d'ullet a la cultura i la societat contempor?nia i mirades ir?niques a la societat tradicional de l'?poca dels contes, en aquesta primera part es teixeix un macroconte que ?s la suma dels diversos contes dels quals es parteix.
A la segona part, els fets es precipiten. No nom?s es precipiten sin? que fugen del tot de l'esquema establert. La mort del gegant enfurisma la geganta. I com que ja se sap que no es poden buscar les pessigolles de qui pesa m?s, tots els habitants de l'univers fant?stic en paguen les conseq??ncies. El palau ?s trepitjat ?un peu de geganta d?na per molt?, les cases de la vila acaben mig enderrocades com si un terratr?mol les vincl?s, i el bosc es transforma en l'?nic espai que els reuneix a tots en la fugida, per? tamb? en l'?nic espai on cadascun dels personatges es despulla de la seva doble imatge i on es despulla l'?nima. El bosc, finalment, ?s el terrer que recull els morts que acaben sempre anant avall, avall, com ho farien els condemnats a la caldera del Pere Botero, i que des d'all? baix continuen traient el cap quan han de posar-hi cullerada amb el que passa a dalt.
Tot aix?, la companyia d'int?rprets extraordin?ria que ha reunit Dagoll Dagom per a aquesta ocasi? ho explica no nom?s m?s senzillament sin? m?s efica?ment, sense caure en un exc?s de gran discurs filos?fic, ni pedanteria intel.lectual, respectant la moralitat que sovint amaguen els contes originals i deixant sempre que els espectadors, sigui quina sigui la seva edat, en treguin les conseq??ncies, d'acord amb l'experi?ncia que tinguin de la vida.
I el m?s important per als espectadors de 'Boscos endins' ?que es podria ja dir ara que seran molts? ?s que tant la part musical com l'actoral actuen amb un domini que destil.la escola, ofici i maduresa. L'orquestra que dirigeix Joan Vives hi t? un paper imprescindible. 'Boscos endins' ?s el musical m?s musical, probablement, de tots els que ha fet Dagoll Dagom. No ?s una contradicci?, ?s una constataci?. La bona part de la narraci? es deixa en mans de les peces musicals i nom?s a les seves mans. I els par?ntesis de dramat?rgia es podria dir que no fan res m?s sin? acompanyar la completa banda sonora que t? un dels m?rits essencials de qualsevol musical que vulgui ser recordat: fa que la pe?a b?sica s'enganxi, es tatarel.legi i flueixi als llavis de l'espectador sense que aquest se n'adoni.
La interpretaci? ?s de les m?s ben conjuntades que la companyia ha ofert en la seva llarga traject?ria. ?s dif?cil trobar-hi un paper que trontolli en relaci? a un altre. Aix? demostra que a 'Boscos endins' hi ha hagut un treball individual, int?rpret per int?rpret, fins que aquest s'ha fet seu el personatge i que a partir d'aquesta elaboraci? personal s'ha aconseguit un retaule col.lectiu que nom?s t? prefer?ncies entre els espectadors per la m?s o menys simpatia que es pugui tenir pel Llop, la Bruixa, la Caputxeta, el Forner, el Pr?ncep o la Ventafocs, per esmentar-ne uns quants dels m?s aplaudits. Els personatges dels contes s?n, en certa manera, com els Reis Mags: cadasc? t? el seu i a cadasc?, que no li toquin el mite.
Aix? no impedeix de dir que el presentador o narrador, Ferran Frauca, no nom?s lliga amb la tradici? d'una de les cares dels primers Dagoll Dagom sin? que hi t? una intervenci? que imposa respecte des del primer moment; el personatge juganer i picaresc de la Caputxeta (Anna Moliner) ?s un dels que enganxa m?s els espectadors ?sobretot els m?s joves? per la seva espontane?tat i vitalitat; que la Ventafocs (Gisela) t? els seus fans, que la Bruixa ?amb vara de l?ser inclosa? amaga una Mone espl?ndida que es transforma en la millor Mone coneguda; que els forners (Josep M. Gimeno i Anabel Totusaus) hi tenen un joc destacat sobretot quan cadasc? va a la seva; que la mare del Jan i la madrastra de la Ventafocs (Teresa Vallicrosa i Clara del Ruste, respectivament) hi aporten la seva llarga i valuosa experi?ncia en musicals, o que el pr?ncep (Carlos Gramaje) ?s un altre dels veterans de la casa que caricaturitza amb humor fi el paper reial. El fet ?s que fa la impressi? que tota la vida haguessin representat 'Boscos endins' i que s'hi moguin amb flu?desa i seguretat.
Les m?scares (el llop, l'?nima en pena...) i el bestiari fant?stic (la vaca, els ocells, la gallina dels ous d'or...) s?n, al costat dels telons pintats i l'escenografia del bosc, els elements que transformen el musical 'Boscos endins' en una experi?ncia per als espectadors est?tica i visual.
Dues de les peces fant?stiques m?s imponents, la del Llop (que amaga a sota l'actor Carlos Gramaje) i la de la Bruixa (que amaga a dins Mone) s?n dos dels millors atractius del musical. I ?s una ll?stima que Stephen Sondheim i James Lapine ?si l'adaptaci? de Dagoll Dagom s'hi mant? fidel? no els haguessin donat encara m?s joc del que els donen. Sobretot a la del Llop, tan explotat de l'indret i del rev?s en el m?n dels contes a partir de la for?a popular de la Caputxeta i tamb? un personatge que s'ha convertit en la met?fora de tantes circumst?ncies socials que avui ocupen cada dos per tres la primera plana de l'actualitat medi?tica.
marcos ord??ez (el pa?s)
perdidos en el bosque Har? veinte a?os, cuando era un militante radical de la causa Sondheim, hubiese abofeteado a quien osara afirmar que Into the woods era una obra menor. Bien, han pasado veinte a?os y he recibido la torta por partida doble, aunque la segunda me ha dolido m?s. Primera y relativa: la revisi?n en DVD del montaje original. Segunda, y con rebote: Dagoll Dagom ha presentado su adaptaci?n, Boscos endins, en el Victoria barcelon?s. Por supuesto que un Sondheim en mediana forma gana por goleada a cualquier compa?ero de juego, pero Into the woods (1987), quiz?s su musical m?s popular, aguanta mal la comparaci?n con sus insuperables partidazos anteriores, Sweeney Todd (1979), Merrily we roll along (1981) y Sunday in the park with George (1985). Mis razones: a) pocos temas memorables en su partitura (tres: Hello little girl, No one is alone y Children will listen); b) el maestro recalienta la sopa (su ritornello titular sigue descaradamente el patr?n de A weekend in the country, y tambi?n el vals Agony parece un descarte de A little night music) y, sobre todo, c): el libreto de James Lapine convierte en obvio y mensaj?stico lo que en las joyas antedichas era sutil y profundo.
El primer acto, sobrecargado de personajes y tramas, se esfuerza, mal que bien, en anudar varios cuentos cl?sicos (Cenicienta, Rapunzel, Caperucita Roja, Jack y las habichuelas m?gicas) sobre un tapiz donde protagonistas y secundarios apenas tienen tiempo de entrecruzarse: nada m?s tedioso que la velocidad unida al exceso de informaci?n. En el segundo, mucho mejor construido, los personajes han de crecer solos y aventurarse en un bosque mucho m?s vasto y oscuro: asumir las consecuencias de sus actos y los compromisos de la vida adulta. Afloran las p?rdidas, el vac?o tras los logros, las crisis de toda laya, pero la emoci?n llega con cuentagotas.
Boscos endins, la adaptaci?n que firman Joan Vives, director orquestal, y Joan Llu?s Bozzo, director esc?nico, rebaja varios grados la propuesta, como por desgracia suele suceder en la mayor parte de nuestros musicales: las traducciones son tan resultonas como alicortas, hay buena t?cnica vocal pero escasa personalidad, las interpretaciones suelen ser planas y/o forzadas, y predomina la tendencia a considerar que el p?blico es menor de edad. En el montaje que dirigi? James Lapine en Broadway, los toques de humor flu?an de modo natural, sin desdibujar la humanidad de los personajes; en el de Dagoll Dagom se recurre a la caricatura, el clich?, el trazo grueso. El trabajo actoral, con escasas excepciones, est? igualado a la baja, siguiendo la vetusta tradici?n de los pastorets: ese irritante y forzado tonillo "de tierra adentro", de aldea remot?sima por no decir inexistente, recreada o reinventada hoy d?a por las series m?s bufas de TV-3. ?Es necesario que Jan/Jack (Marc Pujol), un muchacho simplemente ingenuo, se comporte como el tonto del pueblo, que Caperucita (Anna Moliner) parezca una locuela parox?stica, que al anciano padre desaparecido (Ferran Castells) le conviertan en un grotesco sosias de Golum o que el rap de la Bruja (Mone) se subraye con flashes discotequeros?
Boscos endins compendia lo mejor y lo peor del musical catal?n. Lo mejor es lo que los americanos llaman "valores de producci?n": todo de muy buen gusto, sin escatimar. Estupendos decorados de Jon Berrondo y vestuario de Merc? Paloma, cuidad?sima iluminaci?n de Quico Guti?rrez, muy ajustada labor orquestal, con sonoridad y brillo, de Joan Vives al frente de una banda de 10 instrumentistas. En ese sentido, esta nueva entrega de Dagoll Dagom hace olvidar el descomunal y mesm?rico patinazo de Poe, o la ?ltima y casi delictiva versi?n de Sondheim en estos pagos, el Merrily de El Musical M?s Petit, en la Villarroel. Lo peor es ese exceso de conyeta marionetizante que hace muy dif?cil sostener el inter?s dram?tico y, sobre todo, tragar la almendra amarga de la peladilla en el segundo acto.
En el apartado vocal, los espectadores catalanes parecemos condenados a sufrir una gama degradada que oscila entre la blandenguer?a y la sobredosis de agudos, cuando no de chillidos taladrantes, sustituyendo, por alguna extra?a moda, las antiguas cualidades (vigor expresivo, entrega, flexibilidad), aunque hay que decir que la claridad de enunciaci?n ha subido muchos enteros de un tiempo a esta parte. En Boscos endins hay voces muy discretas, como la de Josep Maria Gimeno, en el rol del panadero, que s?lo liga mano cuando reparte cartas Ferran Castells en No more, el emotivo reencuentro de padre e hijo. O voces tan infrautilizadas como la de Teresa Vallicrosa, formidable en el Mahagonny de Mario Gas y aqu? reducida al rol caracter?stico y muy menor de la madre de Jack/Jan: atenci?n, por cierto, a Marc Pujol, que no logra redondear Giants in the sky pero tiene estilo y fuerza. Mone, qui?n lo hubiera dicho, desaprovecha el papel estelar de Bruja, de la que Bernadette Peters hizo una creaci?n: sobreactuada al principio y pose?da por una extra?a opacidad despu?s, s?lo se suelta y manda en Last midnight y, parcialmente, en Children will listen, una torre que no acaba de escalar. Tambi?n cuesta creer que Carlos Gramaje, el Said de Mar i cel, sirva una versi?n tan sosa, sin el menor swing y el menor peligro, de Hello little girl, el tema del lobo que quiere zamparse hasta la raspa de Caperucita, aunque luego interpreta con gracia y contenci?n al Pr?ncipe Azul de Cenicienta. Ese papel corre a cargo de Gisela, no en vano procedente de la escuder?a de Operaci?n Triunfo, el paradigma de la t?cnica sin emoci?n de la que hablaba antes: deja escapar viva, rebozada en ?o?er?a, No one is alone, la canci?n m?s conmovedora del musical. Resulta inevitable comparar su versi?n con el fragmento de la misma que, poco despu?s, y en una posici?n yacente un tanto precaria, interpreta Annabel Totusaus, la esposa del panadero, revelaci?n del espect?culo: una actriz y cantante con frescura, elegancia y presencia esc?nica, que puede dar muy buenas sorpresas en el futuro.
Fitxa
www
Enviat 10-02-2008 a les 02:56 per RoyCohn
Avui he vist l'espectacle. Correcte, per? sense aconseguir emoci?. Per mi un 6,5. Hi han can?ons magn?fiques que en aquest muntatge no brillen.
Em sorpr?n com el nivell d'exig?ncia d'algunes persones del f?rum disminueix davant dels treballs de certes companyies.
Fitxa
Enviat 10-02-2008 a les 16:03 per dot
(em dono per al.ludit. no m'ofenc)
Roy,
s?c conscient que hi ha can?ons que podrien estar interpretades molt millor i que hi ha personatges que podrien estar dibuixats d'altres maneres que ens acostarien a l'ess?ncia del muntatge original i que hi ha errors de c?sting i que hi ha tries que no s?n les correctes...
malgrat ser-ne conscient penso que el muntatge ?s MOLT m?s que tot aix? que es critica aqu?.
aqu? (a catalunya) ning? far? una altra producci? d'into the woods (cap altra companyia crec que tingui els collons de fer-ne una revisi?) i crec que aqu? hi ha la mare dels ous. Ens ho juguem tot al "TOT O RES".
Ara parlo de les cr?tiques:
Oi que podem versionar shakespeare? Oi qu? hem vist diverses propostes d'aproximaci? de Macbeth, per exemple? (el calixte bieito, la Tamzin Townsend... etc) Oi que ning? es posa a comparar aquests muntatges amb els que fan al Barbican o al NT o a.... OI QUE NO???
Doncs per qu? collons els cr?tics de musicals d'aquest pa?s s'entesten a comparar la Mone amb la Bernadette Peters? Jo no he llegit cap cr?tica que compar? la Roser Cam? amb la Judi Dench (que feia de Lady Macbeth)
Ara parlo d'aix? que dius que hi ha membres del f?rum que baixem el nivell d'exig?ncia:
No baixo el nivell!! Per? continuo pensant que no podem pretendre posar-nos al nivell d'exig?ncia de londres o de broadway.
Ens entestem a encaparrar-nos que estem a la mateixa divisi? i no ho estem...
Som com el lleida abans que pass?s a primera.
S'acosta el pas a primera divisi? per? si no treballem tots (espectadors i professionals) per afavorir el pas... no ho aconseguirem mai.
A part d'aix?, no trobo just que una merda com el merrily que vam veure a la villarroel no reb?s ni la meitat de cr?tiques bomba que ha rebut l'into the woods... (i si no, busca el f?rum i llegeix-ne els comentaris amb el mateix nivell d'exig?ncia que demanes per boscos endins, of course).
i perqu? penso que si volem que algun dia algun productor insensat posi dempeus el sunday o el follies algun dia, els amants del g?nere haur?em de donar-li suport.
Ja s? que "on the steps of the palace" tal o que el "jack" qual... i mil altres coses! ?JO NO S?C TONTO"
per? prefereixo deixar-me sedu?r per coses que si que m'agraden, la fornera, l'acabat professional de l'espectacle, la bruixa del primer acte, la geganta, les arrels, la caputxeta, la rapunzel, el segon acte...
jo li poso un 8.
ps: mirant enrere i pensant en el sweeney, aprofitant que ara en veurem la versi? del tim burton, penso que tamb? hi ha coses que em posen a cent... l'agutzil, l'accent valenci? de la peris i la seva interpretaci?, l'anthony, .... tot aix? tamb? s?n aspectes bastant fonamentals i en canvi ens vam deixar endur per la m?gia...
per qu? ara no som capa?os de fer-ho??
Fitxa
www
Enviat 10-02-2008 a les 23:29 per RoyCohn
DOT
En cap moment he fet una comparaci? amb l'espectacle de Broadway ni molt menys amb el del Covent Garden de l'any passat.
Nom?s he comentat que l'espectacle, a mi personalment, no em va captivar.
Alguns comentaris del foro eren com si l'espectacle fos extraordinari.. i per mi no ho ?s. Tampoc vaig notar al p?blic molt entusiasmat al final de l'obra.
I et dono la ra? que el Merrily era molt fluix. Per mi un 3,5.
Fitxa
Enviat 11-02-2008 a les 03:20 per dot
a quina sessi? hi vas anar ahir?
jo vaig ser-hi a la de la nit i he de confessar que el p?blic estava for?a entregat.
no ets pas el que anaves amb la samarreta d'avenue q, oi?
Fitxa
www
Enviat 11-02-2008 a les 03:27 per dot
disbarats...
LONDRES ESTRENA LA VERSI? HIP-HOP D?INTO THE WOODS
10/02/08 Despr?s de dos estius a l?Edimburg Fringe, el guanyador del festival Into the Hoods, arribar? a a Londres al mar? per una breu temporada al Novello Theatre. Es tracta d?una versi? hip-hop a partir del musical de contes Into the Woods, d?Stephen Sondhaim, estrenat a Londres al 1989.
L?espectacle compta amb un repartiment de 19 adults i nou nens (a escena nom?s tres). La companyia, ZooNation, fa servir el seu estil caracter?stic de ball de carrer i teatre amb un fons musical format per grups com Gorillaz, Massive Attack, Prince, Basement Jaxx, Stevie Wonder, Kanye West, Jay-Z, Janet Jackson, James Brown, Snoop Dogg, Dr Dre, Black Eyed Peas, Bob Marley, the Chemical Brothers i d?altres.
Into the Hoods mostra la hist?ria de dos nens perduts als ?hoods?. Un mavalt propietari es far? amic dels nens i despr?s de faltar a escola els oferir? una habitaci? al seu edifici a canvi de que treballin per a ell. De mala gana, els dos nois accepten el tracte i la seva primera tasca ?s arribar fins a Spinderella, on coneixeran a uns entrenadors d?Adidas d?or, a Lili Red, propietari de la caputxa vermella, a Rap-on-Zel, el millor productor de trenes postisses de la ciutat i a Jaxx (que viu al s?tan), propietari d?un I-pod blanc com la neu.
Associaci? Catalana d?Espectadors de les Arts Esc?niques
[ Cr?dits ] Empreses col.laboradores: Hotel Hesperia London Victoria
Espai web allotjat a Dimensis.
Pàgina Generada en: 0.019 Segons
